15 de desembre

Era un petit pub irlandés anomenat Half Moon, il·luminat per una tènue llum, olor a mobles vells i un home amb mala llet darrere la barra. Allà, en un racó, estava ell. Semblava que hagués viatjat en el temps. Cabells llargs i grisos recollits amb un cordill, pantalons acampanats fets a partir de pedaços de diferents texans, una samarreta vella i una camisa descolorida pel pas del temps. Estava allà assegut, tocant amb la seva guitarra, sense mirar a la gent, no aixecava la mirada. Tothom se'l mirava admirat per la seva música, però ell estava en el seu món hippie sense adonar-se de tota la gent que l'envoltava i l'aplaudia.



Després van aparèixer ells: el Tarek, la Camille i el Rafa. Tres amics de la residència que han muntat un grup de música. La veu de la Camille és impressionant, i no cal que us ho digui jo, només us diré que el pub va quedar completament en silenci quan van sentir-la. Tothom estava admirat!! I va ser així com els van contractar per tocar en la festa irlandesa. Va ser un gran concert, amb música tradicional irlandesa, genial!!





Sé que feia temps que no escribia res, però entre unes coses i altres he tingut el blog bastant apartat. Voldria donar les
gràcies a la Núria Puig per deixar un comentari. La veritat és que m'ha fet molta il·lusió!!

Avui és 15 de desembre i l'escola s'ha quedat buida. Un munt de gent ha tornat cap als seus països per les vacances de Nadal. Els sona estrany que jo no me'n vagi fins el 23, però també vull aprofitar uns dies de l'ambient nadalenc d'aquí.

Dimecres vam tenir el sopar de nadal de l'escola. La veritat és que va estar molt bé. Van decorar la cafeteria i estava tot ple de tauletes rodones, amb estovalles vermelles, espelmes, detallets per cada un i un menú. A mesura que entràvem a la cafeteria ens donaven una copa de cava, i el menjar va ser genial, molt bo. La gent anava super ben vestida, amb traje i vestits de gala. Ja us podeu imaginar com destacava jo, amb els meus texans trencats i un vestit-samarreta negre per sobre els pantalons!!! jajaja I dic vestit-samarreta perquè en teoria és un vestit molt curt, que me'l vaig comprar per dos pounds, però jo l'utilitzo de samarreta... jeje Després van preparar un Karaoke. Havíem de competir cantant unes taules amb les altres, va ser molt divertit... jeje







Bé, diumenge que ve vaig cap a València, i després a Barcelona. Espero veure-us aviat.

Molts petons

P.D. Les fotos en que estem el Thomas i jo son de l'aniversari de la Paulline, ens vam dedicar a fer fotos representant diferents estat emocionals. La veritat és que no ho vam aconseguir gaire, però bé...

-------------------------------------

CASTELLANO:

Era un pequeño pub irlandés llamado Half Moon, iluminado por una tenue luz, olor a muebles viejos y un hombre con mala leche detrás la barra. Allá, en un rincón, estaba él. Parecía que hubiera viajado en el tiempo. Cabellos largos y grises recogidos con un trozo de tela, pantalones acampanados hechos con trozos de diferentes tejanos, una camiseta vieja y una camisa decolorada por el paso del tiempo. Estaba allá sentado, tocando con su guitarra, sin mirar a la gente, no levantaba la mirada. Todo el mundo se lo miraba admirado por su música, pero él estaba en su mundo hippie sin darse cuenta de toda la gente que le rodeaba y le aplaudía.

Después aparecieron ellos: Tarek, Camille y Rafa. Tres amigos de la residencia que han montado un grupo de música. La voz de Camille es impresionante, y no hace falta que os lo diga yo, sólo os diré que el pub quedó completamente en silencio cuando la oyeron. Todo el mundo estaba admirado!! Y fue así como los contrataron para tocar en la fiesta irlandesa. Fue un gran concierto, con música tradicional irlandesa, genial!!

Sé que hacía tiempo que no escribia nada, pero entre unas cosas y otras he tenido el blog bastante apartado. Querría dar las gracias a Núria Puig por dejar un comentario. La verdad es que me ha hecho mucha ilusión!!

Hoy es 15 de diciembre y la escuela se ha quedado vacía. Un montón de gente ha vuelta a sus países por las vacaciones de Navidad. Les extraña que yo no me vaya hasta el 23, pero también quiero aprovechar unos días el ambiente navideño de aquí. El miércoles tuvimos la cena de navidad de la escuela. La verdad es que estuvo muy bien. Decoraron la cafetería y estaba todo lleno de mesitas redondas, con mantel rojo, velas, detalles para cada uno y el menú. A medida que entrábamos a la cafetería nos daban una copa de cava, y la comida fue genial, muy buena. La gente iba super bien vestida, con traje y vestidos de gala. Ya os podéis imaginar cómo destacaba yo, con mis tejanos rotos y un vestido-camiseta negro por encima de los pantalones!!! jajaja Y digo vestido-camiseta porque en teoría es un vestido muy corto, que me lo compré por dos pounds, pero yo lo utilizo de camiseta... jeje Después prepararon un Karaoke. Teníamos que competir cantando unas mesas con las otras, fue muy divertido... jeje

Bien, el próximo domingo voy a València, y después a Barcelona. Espero veros pronto. Muchos besos

P.D. Las fotos en las que estamos Thomas y yo son del aniversario de Paulline, nos dedicamos a hacer fotos representando diferentes estado emocionales. La verdad es que no lo conseguimos demasiado, pero bien...

27 de noviembre

Ei gent!!!!!! Ja torno a ser aquí actualizant. Novetats, novetats...

A veure, primer, ja estic en el nivell 5. Tinc un nou professor bastant peculiar, que si voleu us faig una petita descripció per a que us feu una idea: és jove, prim, alt, moreno, cabell llis i grasós, nas de porquet, molts grans a la cara i gestos afeminats, encara no sé si és gay o no. La veritat és que parla ràpid l'anglès, i això m'agrada, ja que així m'acostumo a sentir l'anglès de carrer. És increïble, perquè quan estem fent algun exercici, en grup o individual, ens posa música del seu i-pod!!!! jejejeje La materia és una mica més complicada, però ja va bé.. Ho necessitava.





Pel que fa a la feina, res de res, no hi ha manera de trobar-ne i m'estic desesperant. Necessito diners, i no trobo res!!!!!!

Bé, informació per als interessats: el dia 23 de desembre arribo a Barcelona i m'hi estaré fins el dia 7 de gener. Passaré aquells dies entre Cervera i Sant Cugat amb la família.

Ah!!! Una bona noticia: el menjar de la residència ha millorat. Crec que és perquè hi ha cuiners nous. Això pot ser una bona noticia o dolenta. És bona perquè ara podem mimar una mica més el nostre paladar; és dolenta perquè ara ens atipem més i això es va notant quan els pantalons no entren... jajajajaja



Bé, us deixo amb les fotos del dia. Aquestes son de l'altre dia en un bar on treballa un amic. Vam conèixer un home de Hamaika molt graciós que ballava amb la cervesa jajajajaja Vam riure moltíssim amb ell, perquè ens explicava coses però com que anava borratxo no enteníem res del que ens deia. L'únic que jo vaig entendre, que tampoc deia gaire cosa més, era: Bob Marley, Bob Marley... Hamaika, Hamaika... Bob Marley and Hamaika the best... I'm from Hamaika... Yes, the best... Ens ho vam passar super bé!!! jejejeje





Una abraçada molt forta a tots!!!!

-----------------------------------------

CASTELLANO:

Ei gente!!!!!! Ya estoy aquí de nuevo actualizando. Novedades, novedades...

A ver, primero, ya estoy en el nivel 5. Tengo un nuevo profesor bastante peculiar, que si queréis os hago una pequeña descripción para que os hagáis una idea: es joven, delgado, alto, moreno, pelo liso y grasoso, nariz de cerdito, muchos granos en la cara y gestos afeminados, todavía no sé si es gay o no... jeje La verdad es que habla rápido el inglés, y esto me gusta, puesto que así me acostumbro a oir el inglés de calle. Es increíble, porque cuando estamos haciendo algún ejercicio, en grupo o individual, nos pone música en su i-pod!!!! jejejeje La materia es algo más complicada, pero ya va bien.. Lo necesitaba.

Con respecto al trabajo, nada de nada, no hay manera de encontrar y me estoy desesperando. Necesito dinero, y no encuentro nada!!!!!!

Bien, información para los interesados: el día 23 de diciembre llego a Barcelona y me estaré hasta el día 7 de enero. Pasaré esos días entre Cervera y Sant Cugat con la familia.

Ah!!! Una buena noticia: la comida de la residencia ha mejorado. Creo que es porque hay cocineros nuevos. Esto puede ser una buena noticia o mala. Es buena porque ahora podemos mimar algo más nuestro paladar; es mala porque ahora comemos más y eso se va notando cuando los pantalones no entran... jajajajaja

Bien, os dejo con las fotos del día. Estas son del otro día en un bar donde trabaja un amigo. Conocimos un hombre de Hamaika muy gracioso que bailaba con la cerveza jajajajaja Nos reimos mucho con él, porque nos explicaba cosas pero como iba borracho no entendíamos nada del que nos decía. Lo único que yo entendí, que tampoco decía mucho más, era: Bob Marley, Bob Marley... Hamaika, Hamaika... Bob Marley and Hamaika the best... I'm from Hamaika... Yes, the best... Nos lo pasamos super bien!!! jejejeje

Un abrazo muy fuerte a todos!!!!

16 novembre

Avui fa un fred que pela!!!! Ara estic estirada al llit, escoltant música i crec que d'aquí poc aniré a dormir. La gent està de festa, perquè és divendres, però a mi amb aquest fred em fa molta mandra sortir de l'habitació.

Avui poca cosa hi ha a dir. Ahir vaig anar a una entrevista de treball per treballar en un restaurant, a veure què tal, dilluns m'han de dir alguna cosa. Espero tindre sort perquè necessito diners. Avui he fet un altre examen. Pel que m'han dit m'ha anat bastant bé, ja veurem què tal la nota, espero poder canviar aviat de nivell perquè m'he proposat d'estar en el nivell 5 abans de Nadal. I crec que no tinc res més a dir, a part de que avui a classe de converça ens hem sentit bastant idiotes cantant a canon una cançó per a nens sobre un cangur... coses de la professora...

Us deixo amb la lletra d'una cançó que estic escoltant ara i m'agrada molt, el cantant es diu Duncan Sheik, i dos fotos: una del South Park, un parc d'aquí Oxford que és impressionant; l'altra del parc que hi ha enfront d'aquest...

Una abraçada molt forta a tots



HALF-LIFE (Duncan Sheik)

I'm awake in the afternoon
I fell asleep in the living room
and it's one of those moments
when everything is so clear

before the truth goes back into hiding
I want to decide 'cause it's worth deciding
to work on finding something more than this fear

It takes so much out of me to pretend
tell me now, tell me how to make amends

maybe, I need to see the daylight
to leave behind this half-life
don't you see I'm breaking down

lately, something here don't feel right
this is just a half-life
is there really no escape?
no escape from time
of any kind

I keep trying to understand
this thing and that thing, my fellow man
I guess I'll let you know
when i figure it out

but I don't mind a few mysteries
they can stay that way it's fine by me
and you are another mystery i am missing

It takes so much out of me to pretend

maybe, I need to see the daylight
to leave behind this half-life
don't you see I'm breaking down

Lately, something here don't feel right
this is just a half-life
is there really no escape?
no escape from time
of any kind

come on lets fall in love
come on lets fall in love
come on lets fall in love
again

'cause lately something here don't feel right
this is just a half-life,
without you I am breaking down

wake me, let me see the daylight
save me from this half-life
let's you and I escape
escape from time

come on lets fall in love
come on lets fall in love
come on lets fall in love
again


---------------------------------

CASTELLANO:

El frío que hace hoy es horrible!!!! Ahora estoy tirada en la cama, escuchando música, y creo que dentro de poco me quedaré dormida. La gente está de fiesta, porque es viernes, pero a mí con este frío me da mucha pereza salir de la habitación. Hoy poca cosa hay que decir. Ayer tuve una entrevista de trabajo para trabajar en un restaurante, a ver qué tal, el lunes me tienen que decir algo. Espero tener suerte perque necesito dinero. Hoy he tenido otro examen. Por el que me han dicho me ha ido bastante bien, ya veremos qué tal la nota, espero poder cambiar pronto de nivel porque me he propuesto estar en el nivel 5 antes de Navidadl. Creo que no tengo nada más que decir, aparte de que hoy en clase de conversación nos hemos sentido bastante idiotas cantando a canon una canción para niños sobre un canguro... cosas de la profesora...

Os dejo con la letra de una canción que estoy escuchando ahora y que me gusta mucho, el cantante se llama Duncan Sheik. Y también os dejo con dos fotos: una del South Park, un parque de aquí Oxford que es impresionante; la otra es del parque que hay enfrente de este...

Un abrazo muy fuerte a todos

caroline and I

Caroline (my roommate) and I in our Halloween night:

FOTOS HALLOWEEN

FOTOS

Algunes fotos de la visita dels pares. La mare era qui feia les fotos, es nota, oi?





Aquestes les dedico a la mare, que li va agradar molt això de que en els passos de peatons et diguin on has de mirar...

7 Novembre

Després de dies de no dir res, avui torno a actualitzar.

Aquest cap de setmana han vingut els pares. Els ha agradat molt Oxford, sobretot a la mare, que es va converir en "una dona enganxada a la càmera de fotos". També vam estar a Cambridge, però el vam veure de nit, ja que ens vam trobar cua a la carretera; i dissabte vam estar a Londres. Van llogar un cotxe, i el pare el conduia per aquí com si res... I no us podeu imaginar lo bé que vaig menjar!!! Vaig aprofitar que ells estaben aquí per atipar-me com feia dies que no ho feia!!! jajajaja Em va fer molta il·lusió que vinguessin, ja que va ser la primera visita que em feien, i per tant el primer cop que podia mostrar les meravelles d'aquí... Espero que el pròxim cop vinguin amb els nens, que tinc moltes ganes de veure-ls.





Dimecres passat va ser Halloween, i aquí ho cel·lebren amb una gran festa. Ens ho vam passar molt bé... Us adjunto unes quantes fotos d'aquell dia i de l'estada dels pares.

Els estudis segueixen igual. Poc a poc vaig pujant. En el últim test vaig treure un 84% de nota, no està malament... D'aquí poc crec que demanaré el canvi al nivell 5.





Bé, us deixo perquè he de baixar a baix a veure si he rebut la carta de l'àvia.

Una abraçada molt forta a tots.

--------------------------------------------

CASTELLANO:

Tras días de no decir nada, hoy vuelvo a actualizar.

Este fin de semana han venido mis padres. Oxford les ha encantado, sobre todo a mi madre, que se convirtió en momentos en "una mujer pegada a una la cámara de fotos". También estuvimos en Cambridge, pero lo vimos de la noche, puesto que nos encontramos con un atasco del mil en la carretera; y el sábado estuvimos en Londres. Alquilaron un coche, y mi padre lo llevaba por aquí como si nada... Y no os podéis imaginar lo bien que comí!!! Aproveché que ellos estaban aquí para comer bien, ya que hacía días que no podía!!! jajajaja Me hizo mucha ilusión que vinieran, puesto que fue la primera visita que me hacían, y, por lo tanto, la primera vez que podía mostrar las maravillas que hay por aquí... Espero que la próxima visita sea con mis hermanos, que tengo muchas ganas de verles.

El pasado miércoles fue Halloween, y aquí la fiesta es a lo grande. Nos lo pasamos muy bien... Os adjunto unas cuántas fotos de aquel día y de la visita de mis padres.

Los estudios siguen igual. Poco a poco voy mejorando mi inglés. En el último test saqué un 84% de nota, no está mal... Dentro de poco creo que pediré el cambio al nivel 5.

Bueno, os dejo porque tengo que bajar a ver si he recibido la carta de mi abuela.

Un abrazo muy fuerte a todos.

Avui és l'aniversari de l'Ingrid, i també és el dia que he decidit actualitzar el meu bloc. Ara estic a la cafeteria. Uns quants estan jugant al bitllar, un amic està tocant la guitarra i cantant, i altres estem aprofitant el temps per parlar amb la gent o, en el meu cas, per actualitzar el bloc. Aquí tot continua igual: classes, pel·lícules, sortides nocturnes (amb menys freqüència), menjar dolent de la cafeteria, dies de sol i altres de pluja i fred... Vaja, que el de sempre. Però no me'n canso pas!!



Ara estic malalta. Porto una setmana i mitja amb les angines inflamades, tot i que no tinc pus. Durant tot aquest temps he esta prenent paracetamol, però res. Finalment avui he anat al metge i m'han donat antibiòtic. M'encanta el sistema del metge. És una caseta petita on hi ha una sala d'espera amb un cartell d'anunci electrònic (com el que hi ha a les estacions per anunciar el proper tren) on surt el teu nom i la sala on t'has de dirigir quan et toca el torn. D'aquesta manera no surt ningú a cridar-te!! jajaja Però no us penseu, que el negoci també el tenen muntat aquí eh!! Només sortir de la caseta del metge et trobes amb una altra casa que és la farmàcia. Els metges ja t'envien directament allà (està tot en un recinte tancat i tot enjardinat), els dones la recepta i t'esperes a que et cridin, llavors et donen el medicament. Tot molt extrany... I el millor és que no he hagut de pagar res per ser estudiant!!!!! jajajajaja Brutal!!!!!!

Dimecres és Halloween, i aquí la festa és espectacular. A la residència han muntat una festa que pinta bastant bé... I dijous venen els pares, bé, si l'avió arriba clar, perquè es veu que viatgen amb una companyia de vols barats que té la pinta de ser fantasma! jajajaja



Aquesta setmana he d'anar a buscar feina, perquè no puc esperar més. Aquí tot és molt car i jo etsic arruinada. I també vull apuntar-me a classes de salsa i dança africana, per fer aguna cosa d'exercici, ja que no m'agrada anar al gimnàs... jajajaja

De moment no tinc res més a dir per avui. Sé que ha estat més curt del que és habitual, però he d'anar a dormir que demà entro d'hora.

23 d'octubre

Després d'uns quants dies sense actualitzar, ho faig avui. Per fi tenim internet a l'escola, dijous es va espatllar i fins avui no ho han solucionat.

La setmana passada va ser molt més calmada, ja que em vaig passar casi tots els dies a la residència. Només el dimecres vaig anar de festa, i ens ho vam passar molt i molt bé. Però els diners se'n van molt ràpid, i m'he de controlar. Per aquest motiu he canviat les meves sortides per el cine. Cada nit veig una peli a l'habitació, ja sigui sola o acompanyada. Alguns dies la peli és en castellà, altres dies en anglès i substitulada en anglès, depén de qui ens la deixi... jeje És fantàstic, perquè el meu veí, que és de Galicia, té un munt de pel·lícules, i moltes d'elles bones. Crec que quan torni la meva cultura cinematogràfica serà important... jajaja Ahir vaig veure "La Casa de Mi Vida", que és preciosa. Abans d'ahir, "Requiem por un Sueño", que és una de yonquis que no em va agradar gens. Fa dos dies "El Laberinto del Fauno", que em va encantar... Vaja, que hi ha una mica de tot... jeje



Divendres vaig tindre un examen (test). He tret un 73%, no està malament, tenint en compte que no vaig fer l'últim exercici perquè vaig haver d'anar ràpid al WC, ja que se'm queia la moqueta i no tenia mocadors... jajajajajajaja La pena ha estat que l'exercici de posar DO o MAKE l'he fet casi tot malament, tot al revés... jaja Si no hagués estat per això hagués tret molt més bona nota, peqruè els altres exericis els tenia en màxima puntuació.



Ahir vaig anar a l'hospital a acompanyar a un amic, perquè fa una setmana li van trencar el nas en una discoteca. Jo no hi era, però m'ho va explicar. Es veu que una de les noies sudamericanes estava ballant, i sense volguer li va donar un cop a una anglesa. Aquesta es va cabrejar i la va començar a empenyer. El Simón (aquest amic meu) va agafar a la Sofía (la que estava ballant) i se la va endur a una altra sala per a aque no hi hagués merder, però quan van sortir es van trobar a la noia anglesa i a les amigues a fora. Ells van passar d'elles, van continuar caminant com si res, però les angleses els van començar a seguir i seguien empenyent a la Sofia, intentant fer-la caure. Finalment el Simón es va girar i va intentar agafar de la camisa a una de les noies, però sense volguer li va estripar. Va ser llavors quan una de les noies li va donar un cop de puny i li va trencar el nas... Sí, són bastant besties les noies angleses... jajajaja Ara té el nas tort, i ahir el vaig acompanyar a l'hospital perquè tenia visita, i necessitava algú que parlés amb els metges. M'haurieu d'haver vist la cara quan em van dir el que li hauran de fer. Al principi em pesnsava que no ho havia entés bé, però no... D'aquí dos setmanes em de tornar a l'hospital perquè l'operaran. Li han de trencar tot el nas i tornar-li a col·locar bé... Conclusió, millor no atansar-se a les noies angleses...

-------------------------------

CASTELLANO:
Tras unos cuantos días sin actualizar, lo hago hoy. Al fin tenemos internet en la escuela, el jueves se estropeó y hasta hoy no lo han solucionado. La semana pasada fue mucho más calmada, puesto que me pasé casi todos los días en la residencia. Sólo el miércoles fui de fiesta, y nos lo pasamos muy bien. Pero el dinero se va muy rápido, y tengo que controlarme. Por este motivo he cambiado mis salidas por el cine. Cada noche veo una peli en la habitación, ya sea sola o acompañada. Algunos días la peli es en castellano, otros días en inglés y subtitulada en inglés, depende de quien nos la deje... jeje Es fantástico, porque mi vecino, que es de Galicia, tiene un montón de películas, y muchas de ellas buenas. Creo que cuando vuelva mi cultura cinematográfica será importante... jajaja Ayer vi "La Casa de Mi Vida", que es preciosa. Antes de ayer, "Requiem por un Sueño", que es una de yonquis que no me gustó nada. Hace dos días "El Laberinto del Fauno", que me encantó... Vaya, que hay de todo... jeje

El viernes tuve un examen (test). He sacado un 73%, no está mal, teniendo en cuenta que no hice el último ejercicio porque tuve que ir rápido al WC, puesto que se me caía el moco y no tenía pañuelos... jajajajajajaja La pena ha sido que el ejercicio de poner DO o MAKE lo he hecho casi todo mal, todo al revés... jaja Si no hubiera sido por esto hubiera sacado mucho más buena nota, peqruè los otras ejercicios los tenía en máxima puntuación.

Ayer fui al hospital a acompañar a un amigo, porque hace una semana le rompieron la nariz en una discoteca. Yo no estaba, pero me lo explicó. Se ve que una de las chicas sudamericanes estaba bailando, y sin querer le dio un golpe a una inglesa. Esta se cabreó y empezó a empujarla. Simón (este amigo mío) cogió a Sofía (la que estaba bailando) y se la llevó a otra sala para que no hubiera jaleo, pero cuando salieron se encontraron a la chica inglesa y a las amigas esperándoles fuera. Ellos pasaron de ellas, continuaron como si nada, pero las inglesas les empezaron a seguir y seguían empujando a Sofía, intentando hacerle caer. Finalmente Simón se giró e intentó coger de la camisa a una de las chicas, pero sin querer la rompió. Fue entonces cuando una de las chicas le dio un puñetazo y le rompió la nariz... Sí, son bastante bestias las chicas inglesas... jajajaja Ahora tiene la nariz torcida, y ayer le acompañé al hospital porque tenía visita, y necesitaba a alguien que hablara con los médicos. Me tendríais que haber visto la cara cuando me dijeron lo que tendrán que hacerle. Al principio pensé que no lo había entendido bien, pero no... En dos semanas tiene que volver al hospital porque le operarán. Le deben romper toda la nariz y volvérsela a colocar bien... Conclusión, mejor no acercarse a las chicas inglesas...

13 d'octubre

Ahir molts de vosaltres vau tenir festa, i jo me n'alegro de no haver-ne tingut... No m'he vist obligada a celebrar un dia com el 12 d'octubre, que, per cert, ja he llegit la que hi ha armada per allà...

Només us diré una cosa: ESTIC FELIÇ COM UN ANÍS!!! Oxfod m'encanta, és una ciutat fantàstica, tranquil·la (ara, que no hi ha turistes), t'ofereix un munt d coses tant lúdiques com a nivell d'estudis... És fantàstic. No et canses mai d'observar les estretes i curioses cases, els carrers empedrats, les façanes de fusta i flors dels pubs, els inmensos parcs, el munt de busos i taxis que hi ha pel carrer, la gent que passeja a peu o en bicicleta...

Dijous vaig tenir una nit fantàstica. Amb un grup de francesos i belgues de la residència vam anar a una festa reggae. Va ser genial, un grup de música tocant en directe i tota la gent ballant en un petit local amagat en un dels carrerons. Va estar molt bé, a més a més, tota la nit parlant anglès.





Divendres vaig tindre una de les classes més avorrides de la història, la de Speaking. La primera hora i vint encara va ser aguantable, però l'última hora i vint va ser horrible. La professora parla molt fluix i moooooolt a poc a poc, i de tant en tant es queda callada un bon rato mirant el llibre, sense dir res, i tots els altres esperant. Ahir ens va fer fer un exercici en que en dos grups havíem de dir 5 noticies importants de l'any passat als nostres països. Després vam ajuntar tots els fets i la dona volia que diguéssim les noticies més importants. Primer vam començar a dir ara una i ara l'altra, però al final ens vam cansar i li vam dir que no podíem escollir perquè totes eren importants (mor de Sadam Husseïn, contaminació atmosfèrica, atemptat a l'aeroport de Madrid, eleccions franceses...), i ella ens deia que sí, que teníem raó, que totes eren importants, però que diguéssim quines eren les més importants, quan ja n'havíem marcat 6 de 10!!!!!! AHHHHHH Quina desesperació de dona... Les seves classes son interminables. Tot al contrari de les classes del meu teacher Robert, que s'explica super bé i el temari és entretingut. Ahir vam estar escoltant a classe una cançó de Frank Sinatra!!! (exercici de listening) jaja



Ahir a la nit tots van marxar de festa, però jo em vaig quedar a la residència, perquè el meu costipat és impressionant, tinc tot el nas tapat i la paperera plena de clínex... Me'n vaig anar a dormir d'hora, però a les 4 del matí s'ha disparat l'alarma d'incendi, i tota la gent estava fora al jardí fent merder. Jo no he sortit de l'edifici, perquè aquesta maleïda alarma sona cada dia!! És horrible. Quan sona hem de sortir tots al carrer, tal i com estiguem, i si estaves a la dutxa... doncs mala sort. Jo aquesta nit he passat de tot, m'he quedat al llit amb el coixí sobre el cap fins que ha parat.

Bé, no tinc res més a dir. Ara estic a la cafeteria, i al ser cap de setmana l'escola està buida, perquè molta gent ha anat de visita a Brighton.

Una abraçada molt forta a tots


---------------------------------------

CASTELLANO:

Sólo os diré una cosa: SOY FELIZ!!! Oxfod me encanta, es una ciudad fantástica, tranquila (ahora, que no hay turistas), te ofrece un montón d cosas tanto lúdicas como a nivel de estudio... Es fantástico. No te cansas nunca de observar las estrechas y curiosas casas, las calles adoquinadas, las fachadas de madera y flores de los pubs, los inmensos parques, el montón de autobuses y taxis que hay por la calle, la gente que pasea a pie o en bicicleta...

El jueves tuve una noche fantástica. Con un grupo de franceses y belgas de la residencia fuimos a una fiesta reggae. Fue genial, un grupo de música tocando en directo y toda la gente bailando en un pequeño local escondido en uno de los callejones. Estuvo muy bien, además, toda la noche hablando inglés.

El viernes tuve una de las clases más aburridas de la historia, la de Speaking. La primera hora y veinte todavía fue aguantable, pero la última hora y veinte fue horrible. La profesora habla muy flojo y muuuuuuuy despacio, y de vez en cuando se queda callada un buen rato mirando el libro, sin decir nada, y nosotros esperando. Ayer nos hizo hacer un ejercicio en que en dos grupos teníamos que decir 5 noticias importantes del año pasado de nuestros países. Después juntamos todos los echos y la mujer quería que dijéramos las noticias más importantes. Primero empezamos a decir ahora una y ahora la otra, pero al final nos cansamos y le dijimos que no podíamos escoger porque todas eran importantes (muerte de Sadam Husseïn, contaminación atmosférica, atentado en el aeropuerto de Madrid, elecciones francesas...), y ella nos decía que sí, que teníamos razón, que todas eran importantes, pero que dijéramos quales eran las más importantes, cuando ya habíamos marcado 6 de 10!!!!!! AHHHHHH Qué desesperación de mujer... Sus clases son interminables. Todo al contrario de las clases de mi teacher Robert, que se explica super bien y el temario es entretenido. Ayer estuvimos escuchando en clase una canción de Frank Sinatra!!! (ejercicio de listening) jaja

Ayer por la noche todos se fueron de fiesta, pero yo me quedé en la residencia, porque mi resfriado es impresionante, tengo toda la nariz tapada y la papelera llena de clínex... Me fui a dormir temprano, pero a las 4 de la mañana se ha disparado la alarma de incendio, y toda la gente estaba fuera, en el jardín, haciendo jaleo. Yo no he salido del edificio, porque esta maldita alarma suena cada día!! Es horrible. Cuando suena debemos salir todos a la calle, y si estabas en la ducha... pues te aguantas. Yo esta noche he pasado de todo, me he quedado en la cama con el cojín sobre la cabeza hasta que ha parado.

Bueno, no tengo nada más que decir. Ahora estoy en la cafetería, y al ser fin de semana la escuela está vacía, porque mucha gente ha ido de visita a Brighton.

Un abrazo muy fuerte a todos

8 octubre

Després de dies de no actualitzar, ho faig avui. La veritat és que molt a explicar no hi ha...

De dijous poca cosa puc dir. Només vaig tindre classe de 14.00h a 17.00h, i no us explico res de les classes perquè són iguals a tot arreu. Divendres vam tindre Speaking. Tres hores de classe per parlar, descansant vint minuts. La veritat és que va estar bastant bé, tot i que quan portàvem dos hores es va començar a fer pesat...

El mateix divendres vam estar en un bar jamaicà molt xulo que hi ha aquí. Vam estar-hi la Paula, la María, el Joan i jo, perquè aquella mateixa nit el Joan tornava cap a Catalunya. Em va agradar molt el lloc!!!




Dissabe vaig anar a donar una volta amb la Caroline (la meva companya d'habitació), el Tarek i altra gent de Bèlgica i França. Vaig estar tota la tarda amb ells, parlant amb anglès, i la Caroline i jo ens vam passar el matí ordenant l'habitació, que ja tocava... jajaja






Avui, diumenge, he anat amb el David i el Jaime a donar una volta amb bici per conèixer Oxford. La veritat és que tot això és preciós. Una passada. Tot és verd, els parcs estan fantàsticament cuidats, amb gent passejant, ja sigui a peu, amb bici o amb canoa pel riu. Ara ja sé on és l'estació de tren, la policia, els bombers, la biblioteca gran, la part antiga, el College on hi ha el menjador que surt a la pel·lícula de Harry Potter, la part comercial... Estic preparada per fer-vos una ruta per aquí...



Aquí teniu una foto de una de les rotondes que ens trobat aquí, és impressionant! jajaja



------------------------

CASTELLANO:
Después de quinze días de no actualizar, lo hago hoy. La verdad es que no hay mucho que contar...

Del jueves poca cosa puedo decir. Sólo tuve clase de 14.00h a 17.00h, y no os cuento nada de las clases porque son igual en todas partes. El viernes tuvimos Speaking. Tres horas para hablar, descansando veinte minutos. La verdad es que estuvo bastante bien, aunque a las dos horas la cosa ya cansaba...

El mismo viernes estuvimos en un bar jamaicano muy guapo que hay por aquí. Estuvimos Paula, María, Joan y yo, porque esa misma noche Joan se volvía a Cataluña.

El sábado estuve con Caroline (mi compañera de habitación), Tarek y otra gente de Bélgica y Francia. Me pasé toda la tarde hablando inglés, y Caroline y yo nos pasamos la mañana ordenando la habitación, que ya tocaba... jajaja

Hoy, domingo, he ido con David y Jaime a dar una vuelta en bici para conocer Oxford. La verdad es que todo esto es precioso, genial... Todo verde, los parques super bien cuidados, con gente paseando, ya sea a pie, en bici o en canoa por el río. Ahora ya sé donde está la estación de tren, la policía, los bomberos, la biblioteca grande, la parte antigua, el College donde hay el comedor de la película Harry Potter, la parte comercial... Estoy preparada para llevaros de ruta por aquí!! jajaja

Aquí os dejo una foto de una de las rotondas que nos hemos encontrado por aquí. Impresionante!!!!