29 de maig del 2008

Andrea

Ja que l'Andrea no fa més que actualitzar el seu fotolog amb fotos meves i és de les poques persones que deixen comentaris en aquest blog constantment, he decidit que avui li toca a ella.


Aquí la teniu, amb un coco impressionant i un humor fantàstic. Llarga i guapa com sempre i només amb 15 anys. No em vull imaginar com serà quan en tingui 19 o 20. Segurament li haurem de posar un parell de guardaespatlles per a que li treguin els pesats de sobre...

Tinc ganes de tornar i que m'expliqui totes les seves vivències durant tot aquest temps.



Ella, la meva companya d'habitació des de que erem petites, la meva companya de bronques, la meva companya de despatx, la meva companya de cotxe quan viatgem tots junts, la meva companya de llit quan hem de dormir juntes a casa els avis, la meva companya d'autobús quan anàvem a l'institut, la meva companya de tantes i tantes coses que no puc anomenar-les totes...

Et desitjo el millor, Andrea...

28 de maig del 2008

Pau

Aquí la teniu, al petita de la casa i la més espavilada.


La petita Pau ara te 8 anys, i és una aficionada al bàsquet. Es passa el dia jugant, ja sigui als entrenaments, a les pistes del parc, a Malgrat... Està en un equip de Las Rozas i haurieu de veure com es mou. Des del primer dia anava a per totes, la veus a la pista i sembla una bala vermella anant d'un cantó a l'altre.




La trobo a faltar, i molt. No us podeu imaginar el greu que em sap cada vegada que ens veiem i jo torno a marxar. Ella se'm queda mirant i em diu: ja marxes un alre cop? quan tornaràs? quan tornis et quedaràs amb nosaltres per sempre?... I sempre que arribo m'abraça ben fort i em diu: ara ja et quedes? A mi em venen ganes de plorar, però intento aguantar-me les llàgrimes, cosa que poques vegades aconsegueixo... jeje




Ara sí que d'aquí poc em tindrà un altre cop a casa, almenys per uns mesos.

Pau, et trobo a faltar pitufa!!!

22 de maig del 2008

De bojos n'hi ha arreu del món...



















No tinc cap comentari per afegir en aquestes fotos. Només que la Maria i jo a vegades ens avorrim i se'ns en va la pinça... jajaja

15 de maig del 2008

Adéu i Hola de nou...


Després de dies de no donar senyals de vida, torno a ser aquí. En aquests moments em teniu estirada al llit, ja que ahir fent el burro vaig relliscar i em vaig caure de cul, i ara em fa mal el coxis, ja veieu que bé que vaig... Segueixo igual d'ànec que sempre!!

Ja em queden pocs dies d'estar aquí, i es comença a notar. Tots estem una mica desanimats al pensar que ja s'acava. Jo personalment ho trobaré molt a faltar. Fa dies que penso que hauria d'haver fet el possible per intentar fer els exàmens d'entrada a la Universitat i quedar-me aquí. Per una banda em sap greu pel fet de que a casa tinc gent que estimo moltíssims (familiars i amics), però Oxford és una ciutat que m'encanta. L'ambient que es viu i la ciutat en si m'ha atrapat en un món que difiícilment podré oblidar. De moment torno a casa, però en un futur m'agradaria tornar-hi i quedar-me durant una temporada.

Ara quan dic que torno a casa no em refereixo a Las Rozas. Durant aquest temps que he estat absent han canviat algunes coses. Finalment me'n vaig a viure i a estudiar a Barcelona. En principi tinc pensat estudiar dos anys de Polítiques a la Pompeu, i el tercer any canviar-me a Comunicació i Audiovisual. Dic "en principi" perquè el rumb de la meva vida canvia a la velocitat de la llum, per tant no us ho puc assegurar fins que no estigui matriculada...

Ja s'apropa l'estiu, i en tinc ganes, ja que podria ser un estiu molt i molt especial amb grans novetats. O això és el que espero!!! Ja us aniré informant de tot a poc a poc...

El cap de setmana del dia 3 de Maig vaig estar per terres segarrenques. Em vaig presentar de sorpresa per la comunió de la Magalí (la meva cosina), ningú ho sabia tret del pare, que com vaig comprovar ho va mantenir en total secret, ja que ningú s'ho esperava. Va ser un cap de setmana molt maco. Vaig poder compartir les hores amb la família i els amics, i això em va omplir d'energia per tornar i agafar amb més ànims aquesta última etapa, ja que segurament l'únic motiu per el que tinc ganes de tornar és per estar amb tots ells altres cop.