Vam estar dormint, i dic "dormint" perquè ens passàvem el dia fóra de casa, en un poblet anomenat Broadway (a Anglaterra, sí,no a Amèrica... jeje). Era maquíssim, amb les seves casetes de pedra, carreres tranquils on la gent sempre passejava acompanyada dels seus gossos, botigues petites i casi totes de coses de cuina (és algo que em va sobtar). Això sí, els restaurants eren la majoria de 4 i 5 estrelles, però nosaltres vam anar al més especial i barat de tots, l'indi, ja que amb la nostra indumentària era l'únic lloc més o menys apte per entrar... jeje La veritat és que vam sopar allà perquè jo els vaig arrossegar una mica, ja que volia provar alguna cosa nova, però ells no van disfrutar gaire, ja que el menjar és bastant diferent al que estem acostumats.
Des de Broadway agafàvem cada dia el cotxe i anàvem de visita. El primer dia vam estar a Stratford-upon-Avon, el poble de l'escriptor William Shakespeare. Vam visitar la casa de naixement, la de mort i la de la seva filla i el seu marit metge, on també va passar hores de la seva vida.
També diumenge vam anar al castell de Warwick, i creieu-me que mai havia estat en una fortalesa medieval tant guapa. Va ser una passada. El castell en si és preciós, super gran i amb una gran extensió verda que l'envolta; però el millor és com el tenen muntat. Per dins no només són les grans típiques sales de castell, on t'has d'imaginar com era la vida allà en temps passats, no. Les sales estaven perfectament decorades amb mobles d'època i amb figures de cera que representaven la vida en el castell durant els diferents segles que va estar habitat. També tenen una torre del terror on representa que hi viuen els fantasmes del castell. És una atracció de por on hi vam entrar la mare, el Jordi, la Judith i jo, i ens ho vam passar la mar de bé.
Aquell dia, al tornar a Broadway vam anar a fer visita pel poble, això si, passant fred, però tant l'Andrea, el pare, la mare i jo vam riure molt fent conya de tot el que vèiem, entre d'altres coses el caixer automàtic per a enanos... jeje
El segon dia, després d'estar dues hores de cua parats a la carretera, vam arribar a Stonehenge. Féia un fred horrible, però va ser interessant veure en directe aquells pedrots... jaja
Després vam anar a Bath, una ciutat romana preciosa. Allà vam visitar la catedral, plena de morts, com déia jo, ja que tant el terra com totes les parets estàven plenes de tombes. Era curiós. També en la mateixa ciutat vam visitar les termes romanes. És impactant que en mig d'Anglaterra et puguis trobar uns banys romans com aquests.
També dilluns vam anar a visitar un petit poblet anomenat Castle Combe. Vam fer una volta pel poble, vam anar a prendre una cervesa en una petita taberna anglesa i vam posar rumb un altre cop cap a casa.
Dimarts vam anar al Blenheim Palace i a Oxford. El palau de Blenheim és impressionant, residència de la família Churchill i encara habitat pels actuals successors. És un palau inmens, amb un terreny que l'envolta impressionant. Després vam anar a Oxford, però la veritat, ens vam passar més estona menjant al Zizi que visitant la ciutat. Vam passar per la resiència, entràrem al Christ Church College i vam fer una volta pels voltants dels edificis més emblemàtics de la ciutat.
Dimecres vam anar a Londres. Vam agafar un bus turístic i d'aquesta manera vam visitar la capital del país. Vam anar al Madame Tussau (no estic segura de que s'escrigui així, però bé... em refereixo al museu de cera), que estava replet de gent; també vam visitar la torre de Londres (que no és el pont, com molta gent creu!! és una fortalesa medieval al centre de la ciutat), el Parlament, la famosa nòria del London Eye, vam recòrrer el Tàmesis amb barca... El cafè a l'Starbucks tampoc va faltar, ni les compres, ja que la Pau, el pare i jo vam comprar-nos una gorra cada un, bé, ells una boina, i jo un barret en plan Frank Sinatra... jajaja
Dijous vam anar cap a la part de Wales (Gales), i el fred que vam passar és innexplicable. Vam anar a una mina de carbó anomenada Big Pitt, la última que es va tancar a Gales, l'any 1979. Vam baixar a la mina amb els cascs i llums i tota la pesca. Va ser divertit, però cal dir que era complicat entendre al guía, ja que l'anglès de gales és molt extrany. Després vam anar a veure el castell de Caerthilly, el més antic de la zona, i per últim vam anar a Cardiff, tot i que vam estar-hi potser 10 minuts, perquè el fred que féia no es podia aguantar.
Divendres ens vam llevar nevant, però res, a les dos hores ja sortia el sol. Vam fer maletes i vam posar rumb a Oxford. Jo m'ho vaig quedar, i ells van continuar el se camí cap a França.
Una setmana mogudeta però molt bona.
