15 de maig del 2008

Adéu i Hola de nou...


Després de dies de no donar senyals de vida, torno a ser aquí. En aquests moments em teniu estirada al llit, ja que ahir fent el burro vaig relliscar i em vaig caure de cul, i ara em fa mal el coxis, ja veieu que bé que vaig... Segueixo igual d'ànec que sempre!!

Ja em queden pocs dies d'estar aquí, i es comença a notar. Tots estem una mica desanimats al pensar que ja s'acava. Jo personalment ho trobaré molt a faltar. Fa dies que penso que hauria d'haver fet el possible per intentar fer els exàmens d'entrada a la Universitat i quedar-me aquí. Per una banda em sap greu pel fet de que a casa tinc gent que estimo moltíssims (familiars i amics), però Oxford és una ciutat que m'encanta. L'ambient que es viu i la ciutat en si m'ha atrapat en un món que difiícilment podré oblidar. De moment torno a casa, però en un futur m'agradaria tornar-hi i quedar-me durant una temporada.

Ara quan dic que torno a casa no em refereixo a Las Rozas. Durant aquest temps que he estat absent han canviat algunes coses. Finalment me'n vaig a viure i a estudiar a Barcelona. En principi tinc pensat estudiar dos anys de Polítiques a la Pompeu, i el tercer any canviar-me a Comunicació i Audiovisual. Dic "en principi" perquè el rumb de la meva vida canvia a la velocitat de la llum, per tant no us ho puc assegurar fins que no estigui matriculada...

Ja s'apropa l'estiu, i en tinc ganes, ja que podria ser un estiu molt i molt especial amb grans novetats. O això és el que espero!!! Ja us aniré informant de tot a poc a poc...

El cap de setmana del dia 3 de Maig vaig estar per terres segarrenques. Em vaig presentar de sorpresa per la comunió de la Magalí (la meva cosina), ningú ho sabia tret del pare, que com vaig comprovar ho va mantenir en total secret, ja que ningú s'ho esperava. Va ser un cap de setmana molt maco. Vaig poder compartir les hores amb la família i els amics, i això em va omplir d'energia per tornar i agafar amb més ànims aquesta última etapa, ja que segurament l'únic motiu per el que tinc ganes de tornar és per estar amb tots ells altres cop.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ari! sóc na noèlia!

has possat un estiu molt i molt especial, no? esperc q dins d'aquet "tan especial" entri fer una visita a formentera!si, si!
q m'ho vaig passar molt bé amb tots es ocupas q vau venir a casa, i s'estiu no serà el mateix si no veniu!

només dir q fins a ma mare li vau caure bé... jajaj

al·lota, q et vagi bo i acabis molt b es curs!besets!

Noèlia

aritellop ha dit...

Guapa!! Si que tinc pensat d'anar a Formentera i tornar-vos a ocupar el jardí... jajajajajaja

Dóna molts records a la família i diga-li a ta mare que encara me'n recordo de com cuina!!!!!

Petons

Ari

Anònim ha dit...

Wow! Al final et quedes a estudiar a BCN! :-D

Ho sento, però egoistament me n'alegro prou, hehe! XD

Com podràs veure, acabo d'enviar el mail del viatge a la penya susceptible de venir, amb còpia a tu. Espero que s'hi animin!

Petons!

formentera.cat ha dit...

Vaja, vaja, molt de viatge veig per aquí ficat! Però saps que et dic? que n'estic molt contenta i com ben bé diu sa meua germaneta, si no veniu aquest estiu no seria el mateix! heu vengut un any, però casi que sou de sa família. Ma mare té unes ganes increïbles i es que des fills ja es cansa, pobre dona... hehehe

Així que et quedes per Barcelona? idò mira que bé! així et podràs fer caure pes pis de can Comenta algun dia a un des nostres dinars! perquè sa forma de cuinar ho he heretat d'algú crec :)

Cuida't i fins aviat!

Un beset!