4 d’octubre del 2007

4 octubre



Avui és 4 d'octubre i no començo les classes fins a les 14.00. Fa un dia genial, estic al jardí de la residènia envoltada de gent i estem amb màniga curta, perquè fa un sol fantàstic!!!! Cosa rara aquí...

Les classes continuen igual. Tinc un horari de merda, peqruè cada dia començo a una hora diferent i hi ha dies que tinc dos hores lliures entre classe i classe, i això et talla tot el dia. Ahir vam fer una classe que es diu Lecture Theatre, no us podeu imaginar com em vaig avorrir!! Una hora i vint minuts ensenyant-nos com utilitzar un diccionari, com si fóssim idiotes!!



Ahir a la nit vam estar en una Reggae Party. Ens ho vam passar genial, hi havia poca gent i el local estava super bé, tot ple de teles africanes i murals de colors, i sofàs amb tauletes amb espelmes. Fantàstic!!!! Vam anar-hi la Maria, la Paula, el Joan i jo. El Joan és un noi de Guissona que la Maria va conèixer pel carrer. Va ser molt graciós quan em va dir que era de terres segarrenques!!!



Fins aquí la crònica...

----------------

CASTELLANO:

Hoy es 4 de octubre y no empiezo las clases hasta las 14.00h. El dia que hace es fantástico, estoy en el jardín con otra gente, y estamos en manga corta, porque hace un sol genial!!! Cosa rara aquí...

Las clases continuan igual. Tengo un horario de mierda, porque cada día empiezo a una hora diferente, y hay días que tengo dos horas libres entre clase y clase, y esto me corta todo el día. Ayer tuvimos una clase que se llama Lecture Theatre, no os podéis imaginar que aburrimiento!!! Una hora y veinte minutos aprendiendo como utilizar el diccionario. Yo creo que se piensan que somos idiotas!!

Ayer por la noche estuvimos en una Reggae Party. Nos lo pasamos genial, había poca gente y el local estaba super bien, lleno de telas africanas y murales de colores, y sofás con mesitas con velas. Fantástico!!! Fuimos María, Paula, Joan y yo. Joan es un chico de Guissona que María conoció por la calle. Fue graciosio cuando me dijo que era de mi tierra, del pueblo del lado.

Hasta aquí la crónica...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja he llegit la crònica del dia. Per el que dius t'ho estas passant genial. Suposo que dedicaràs temps als estudis. Perdona però soc la mare i em toca dir-te aquestes coses. Per cert, avui l'àvia Joaquima fa 79 anys. La podries felicitar des del blog ja que ara ja saben com funciona i t'aniran seguint.
B7s
la mare

Anònim ha dit...

Estimada Ariadna, la crónica convindràs amb mi que és pobre ja que pel que veig de feina poca i per tu ja superada, si més no aixó de fer anar el diccionari. Aixó no treu que poguis pel teu compte llegir diaris anglesos i especialment gramàtica de redacció encara que no t'ho diguin a classe. Hi ha mil maneres d'aprendre... no te'n oblidis.
L'àvia ja va enviar-te una carta ahir que espero rebis aviat.
També pots aprofitar per escriure en anglés als pares i germanes i així ells també amortitzen les inversions, no creus ?. Avui tenim 12 amics a sopar i demà marxem cap a La Segarra, si cal digas-li al col.lega de Guissona.
Petons i espero que em donis l'adreça d'aquells... esglèsia d'Oxford (católica o anglicana) !!!

Anònim ha dit...

Hola Ari:
Aquest matí havia escrit una llarga parrafada al blog i ara que hi torno a entrar veig que no ha quedat gravada... segur que no em sortirà igual!

Bé, et deia que la part lúdica de la teva estada funciona del tot, fas nous amics, t'has ambientat ràpidament... me n'alegro, però no crec que la part acadèmica sigui tan "cutre" com dius en el teu darrer comentari... pensa que és l'objectiu núm. 1 de la teva aventura aquest any és tornar amb un anglès d'Oxford que et serveixi de per vida i que et permeti anar per tot arreu sense els problemes de vocabulari, expressió "índia" en les construccions, etc... que tenim els de la meva generació, que no hem tingut la mateixa sort però hem aprofitat al màxim tot el que ens han pogut donar els pares!
Suposo que pensaràs "quin pal de blog...", tots els grans es dediquen a fer-me sermons i a servir de "pepito grillo" (veu de la consciència). Tens raó, però ho fem només per una raó: T'ESTIMEM i volem el millor per a tu. .. disfrutar de la joventut també n'és una part (fer amics, ser sociable, conèixer altres móns, sortir i divertir-se...) i aquesta la portes "cum laude". A veure si l'altre de responsabilitat i maduresa en els objectius de vida també... estic segura que sí!

Volíem penjar-te una foto de la Tània bufant espelmes de l'aniversari, però no sé si es pot fer. Si saps com ja ens ho diràs... Li va fer il.lusió que la telefonessis, i a nosaltres també!

Avui ja és diumenge, i haurà passat un nou cap de setmana. Demà però tornem-hi i amb nous ànims i tota l'energia... Espero que tinguis bona setmana i que les classes et resultin més profitoses.
Cuida't molt i sàpigues que t'enyorem, també els que de fet ja et teníem lluny, encara que ara una mica més...

Molts petons de tota la família Montoro-Terribas.

Núria