16 de gener

Ja fa un mes que no actualitzo, m'haureu de perdonar per no donar senyals de vida, però entre les vacances de Nadal i la incoroporació de nou a la vida oxforiana me oblidat del tot del bloc!!



Durant aquest mes han passat moltes coses. Primer, la setmana a la residència sense classes. La majoria de gent va tornar per Nadal als seus països el dia 15, però jo em vaig quedar fins el 23 de Desembre. Aquella setmana va ser totalment diferent a les altres. La residència estava buida, sorties al jardí i no veies a ningú, la cafeteria era un desert de cadires i taules, la sala d'estar neta... fins i tot el menjar estava bo!!! Tot i així hi havia nits que no sabíem què fer. Miràvem pelis, llegíem, feiem el ruc pel passadís tot fent-nos fotos... Va ser diferent, però al mateix temps gratificant.



El dia 23 a les 7 del matí em vaig llevar disposada a agafar totes les meves coses i dirigir-me a la parada de bus per anar a l'aeroport. A les 9 era a la parada, i va ser llavors quan em vaig adonar que no portava els bitllets de l'autobús que em portava fins a Luton. Em va tocar còrrer cap a la residència deixant tirades les maletes en mig del carrer, perquè el primer bus passava en 5 minuts. Per sort meva vaig arribar a temps. Després d'aquest primer autobús que em va portar a Headington, en vaig agafar un altre que em va dur a l'aeroport de Luton. Al cap d'una hora i mitja vaig arribar i a les dos hores vaig agafar l'avió fins a Reus. Un cop vaig arribar vaig agafar un taxi fins a l'estació de trens de Tarragona, vaig esperar-me allà tirada dos hores i després vaig agafar el tren fins a València, on m'esperaven els meus pares i l'Andrea. Vam pujar al cotxe i ens vam dirigir a Algemesí, on m'esperaven els avis i la resta de germans. Com podeu veure un dia llarg i molt dur on vaig acabar odiant els mitjans de transport.



Vam estar per terres valencianes fins el dia 26, que vam anar cap a Malgrat. Vaig estar allà fins el 28, que altre cop vaig agafar un autobús, aquest cop l'Alsina Graells, que em va portar fins a Barcelona, i d'allà me'n vaig anar a Sant Cugat. Va ser llavors quan em vaig fer la rapada de cabells que a tanta gent ha impactat aquí a Oxford. El dia 29 l'Ariadna Terribas i Llopis va tornar a agafar un autobús fins a Bilbao. Vam anar a veure el partit Euskadi - Catalunya. Ens ho vam passar molt i molt bé, però no nego que el viatge va ser dur. El 30 ja tornava a ser a Malgrat (per cert, per als que no ho sapigueu, Malgrat està a la Segarra, a prop de Cervera. No és Malgrat de Mar!!!!!!!) i m'hi vaig quedar fins el dia 2, que vaig tornar a Sant Cugat només per un dia, ja que el 3 tornava a ser a casa. El dia 6 vaig tornar a pujar al cotxe, aquest cop amb els pares, i vam tornar a Sant Cugat, on vam fer un dinar familiar. El 7, vaig tornar cap a Anglaterra.







Com podeu veure, aquests dos paràgrafs són un rotllo patatero, però és per a que vegueu que no he parat quieta en tot el Nadal.

Bé, ara ja torno a ser a Oxford i tot torna a la normalitat. Divendres vam cel·lebrar l'aniversari d'una amiga, l'Andrea, i avui comencem amb les festes de comiat dels belgues. Entre avui i dissabte se'n van tots. Els trobaré molt a faltar. Ells són amb qui més m'he fet, i es notarà moltíssim la seva absència, però ja se sap que en aquests llocs uns venen i els altres se'n van. I com avui m'ha dit per mail una persona que m'estimo moltíssim:





"UN ADEU SEMPRE TÉ UNA MIRADA QUE S'ALLUNYA I UNA QUE ET RETROBA AMB ELS RECORDS QUE ET DEIXA L'ENYORANÇA I LA MELANCOLIA BEN ENTESA..."