Avui dedico el Blog a aquesta fantàstica mallorquina anomenada Maria, una de les millors persones amb la que he tingut la sort de compartir tots aquests mesos a Angleterra. Ara ja ha marxat i està disfrutant de nou de la seva estimada illa perduda en el Mediterrani, però sap que la trobo a faltar i que ens tornarem a veure d'aquí poc.
La Maria i jo vam arribar a Oxford juntes. Els de l'escola d'idiomes ens van posar en contacte, ens van donar els mòbils i d'aquesta manera ens vam trobar a l'aeroport de Madrid. Quan estava allà, passant els últims moments amb els pares, ella em va trucar:
- Ari? Hola, sóc la Maria. L'Anna em va donar el teu número. També vas a Oxford, oi? Jo ja sóc a l'aeroport de Barajas, què ets per aquí?
Ens vam descriure com anàvem vestides per trobar-nos fàcilment, i la nostra primera sorpresa va ser que vestíem igual: texans, jersei negre, bambes, cabells arrissats (ella rossos i jo castanys)... i ella portava una maleta molt graciosa que semblava una vaca, és a dir, blanca amb taques negres... jeje
Des d'aquell dia hem estat sempre juntes. Hem passat un munt d'experiències innolvidables i hem après a apreciar-nos un munt una a l'altra, encara que ella diu que m'odia perquè sempre arribo tard i s'ha d'esperar... jajajajajaja
Ara ja no hi és, ha marxat com molts d'altres, i es nota. Ja no hi ha ningú que em tiri pedres a la finestra per a que baixi, ni cap pesada que em digui cada dos per tres d'anar de festa a Londres, ningú que em foti la bronca per arribar tard. La boja de les festes, aquella que ballava fent saltironets mentre girava sobre ella mateixa amb els braços amunt, ja ha marxat...
Et trobo a faltar loca mallorquina. Espero veure't aviat i tirar-nos en un parc a escoltar música mentre ens atipem d'olives arbequines.
Una abraçada molt i molt forta!!
RECULL DE FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada