Records de Formentera

Fa poc que he tornat de l'illa dels somnis, l'illa de la tranquil·litat, de les platges paradisíaques i d'ambient peculiar. Deu dies envoltada de bons amics i disfrutant al màxim de tot allò que ens oferia Formentera.



Trobo a faltar els dies estirats a la platja al costat del Sun Splash, fent de tant en tant unes coca coles i torrant-nos al sol. Sempre acompanyats dels hippies amb les seves furgonetes i els seus gossos voltant per allà. I qui no passava estones jugant amb la taula de surf enclavada al fons marí?

Llargues converses a la vora de l'aigua i cançons acompanyades del so de les onades ompliren les nostres estones a Sa Platgeta, moments que tots nosaltres enyorem i esperem tornar a viure d'aquí un any.


Les nits acostumàvem a passar-les a "sa Fonda". Després de caminar mitja hora per camins de terra sense llum o d'anar tots apretats en un Renault Kangoo de color verd, arribàvem a l'acollidora plaça de Sant Ferran, on la gent s'aplegava al voltant de la Fonda Pepe. Allà trobàvem al Matías, al pare de la Raquel, que ens cuidava molt bé amb les seves begudes i els seus preus econòmics... Ballàvem, bebíem, réiem, xerràvem i féiem amistat amb la gent, entre ells el famós "barber del poble", un home d'aparença semblant al Pare Noel, amb una samarret vermella sense mànigues i una barba blanca i llarga. Un gran home que perseguia a la gent dient: "vols que et talli el cabell?" "el tens molt polit, eh?!" "que potser tens polls?"


Arribaren les festes de Santa Maria i les nits a Sant Ferran foren substituides pels concerts i la rauxa a la plaça de Sant Francesc.

Cesk Freixas, 4 de copes, Mesclat i Rauxa foren alguns dels grups que actuaren aquelles dos nits. Els balls tradicionals i el foc per part dels diables de la Malèfica del Coll tampoc hi faltaren. Dies de música i festa per mantenir les arrels d'una illa en perill de ser repoblada per italians. Gran feina la que fa la Comissió de les Festes de Santa Maria per mantenir l'esperit formenterenc, i esperem que per molts anys duri aquest esforç que molts estan fent.



Encara sento el so dels grills al matí, la remor de la mar, la música del Sun Splash, les pessigolles de les sargantanes quan ens entraven a la tenda, els rajos del sol en contacte amb la pell, l'aigua salada i transparent refrescant-nos el cos, els jemecs de la gossa cada vegada que la trepitjàvem sense voler, les frases mítiques, les cançons i els comentaris mèdics del Txema.

Encara són presents els dinars amb família, el so dels plats quan els rentàvem i xocàven uns amb els altres, el "jo mai mai" a la platja de nit quan tothom dormia i l'únic que jugava era el Roger, el horrible so del mòbil de la Raquel que tant vaig arribar a odiar, el piano i la veu de la Noèlia, els viatges en cotxe amunt i avall, el entrar i sortir del Matías fill, els fabulosos plats que ens preparava la Rita, els comentaris del Gili i el Gerard, el Bernat enganxat a la seva càmera fent fotos a tort i a dret, el constant somriure de la Gemma...

Tants són els moments viscuts aquests deu dies que difícilment es poden explicar tots en un blog.


Records d'una illa que difícilment oblidarem.
Records d'unes festes memorables.
Records d'una gent entranyable.
Records d'uns paissatges de somni.

Records... ara ja són tot records...