De bojos n'hi ha arreu del món...

No tinc cap comentari per afegir en aquestes fotos. Només que la Maria i jo a vegades ens avorrim i se'ns en va la pinça... jajaja

Adéu i Hola de nou...

Després de dies de no donar senyals de vida, torno a ser aquí. En aquests moments em teniu estirada al llit, ja que ahir fent el burro vaig relliscar i em vaig caure de cul, i ara em fa mal el coxis, ja veieu que bé que vaig... Segueixo igual d'ànec que sempre!!

Ja em queden pocs dies d'estar aquí, i es comença a notar. Tots estem una mica desanimats al pensar que ja s'acava. Jo personalment ho trobaré molt a faltar. Fa dies que penso que hauria d'haver fet el possible per intentar fer els exàmens d'entrada a la Universitat i quedar-me aquí. Per una banda em sap greu pel fet de que a casa tinc gent que estimo moltíssims (familiars i amics), però Oxford és una ciutat que m'encanta. L'ambient que es viu i la ciutat en si m'ha atrapat en un món que difiícilment podré oblidar. De moment torno a casa, però en un futur m'agradaria tornar-hi i quedar-me durant una temporada.

Ara quan dic que torno a casa no em refereixo a Las Rozas. Durant aquest temps que he estat absent han canviat algunes coses. Finalment me'n vaig a viure i a estudiar a Barcelona. En principi tinc pensat estudiar dos anys de Polítiques a la Pompeu, i el tercer any canviar-me a Comunicació i Audiovisual. Dic "en principi" perquè el rumb de la meva vida canvia a la velocitat de la llum, per tant no us ho puc assegurar fins que no estigui matriculada...

Ja s'apropa l'estiu, i en tinc ganes, ja que podria ser un estiu molt i molt especial amb grans novetats. O això és el que espero!!! Ja us aniré informant de tot a poc a poc...

El cap de setmana del dia 3 de Maig vaig estar per terres segarrenques. Em vaig presentar de sorpresa per la comunió de la Magalí (la meva cosina), ningú ho sabia tret del pare, que com vaig comprovar ho va mantenir en total secret, ja que ningú s'ho esperava. Va ser un cap de setmana molt maco. Vaig poder compartir les hores amb la família i els amics, i això em va omplir d'energia per tornar i agafar amb més ànims aquesta última etapa, ja que segurament l'únic motiu per el que tinc ganes de tornar és per estar amb tots ells altres cop.

AriPotter

Així és com em diuen ara per aquí. Com que la majoria d'amics que tinc són francesos i ells a Harry Potter li diuen "aripotter" (no pronuncien la H), doncs m'han aplicat aquest pseudònim. Ja veieu com estem de tronats per aquí dalt.

La vida per Oxford continua igual, de forma bastant monòtona. Classes, treball, estudi, menjar i dormir. Ja una cosa que sí que ha canviat, i és que ja casi no vaig de festa perquè no tinc temps... jajajaja

Amb la feina vaig fent. Treballo cada dia a la cafeteria de l'escola, tant als migdies com a les nits, i també a la disco, que aquestes dos setmanes passades i la que ve anem una mica estressats perquè hem hagut d'obrir més nits de les normals, però bé, es fa un esforç i al final es pot amb tot.

Ja em queda poc per estar aquí i comença a atabalar-me el pensar que he de deixar tot això i tornar a la trista i avorrida ciutat de Las Rozas.

No tinc més temps, he d'anar a classe. Espero actualitzar amb novetats aviat.

Nevada

El 4 d'abril vaig viure algo impressionant. A les 6 del matí vaig sortir de treballar (de la discoteca) i vaig trobar-me amb una forta tempesta de neu, a principis d'abril!!! No hi havia busos ni taxis, i l'únic cotxe que teníem ja havia marxat i no podia tornar perquè no podia pujar el fort pendent. Vam haver de quedar-nos a dins la disco fins que les línies d'autobusos obriren. Aquí teniu algunes fotos!!