La petita Pau ara te 8 anys, i és una aficionada al bàsquet. Es passa el dia jugant, ja sigui als entrenaments, a les pistes del parc, a Malgrat... Està en un equip de Las Rozas i haurieu de veure com es mou. Des del primer dia anava a per totes, la veus a la pista i sembla una bala vermella anant d'un cantó a l'altre.
La trobo a faltar, i molt. No us podeu imaginar el greu que em sap cada vegada que ens veiem i jo torno a marxar. Ella se'm queda mirant i em diu: ja marxes un alre cop? quan tornaràs? quan tornis et quedaràs amb nosaltres per sempre?... I sempre que arribo m'abraça ben fort i em diu: ara ja et quedes? A mi em venen ganes de plorar, però intento aguantar-me les llàgrimes, cosa que poques vegades aconsegueixo... jeje
Ara sí que d'aquí poc em tindrà un altre cop a casa, almenys per uns mesos.
Pau, et trobo a faltar pitufa!!!
3 comentaris:
ei xatona!
a la única foto que surto jo i va i surto ... fatal no, lo que ve despres! jajaj
un ptOo ^^
(andRea)
hola Ari. El dissabte tinc un partit de........basket. Tan sols poden jugar tres jugadors però al nostre equip s'han apuntat 6, així quan un està cansat, l'altre surt. Em fa molta il·lusió.
M'ha agradat molt el que has escrit. D'on has tret aquestes fotos?
Gràcies i molts petons de la teva germana més petita.
Pau
Ola Ariiii e llegit aixo i de veritat me posat a plorar jo tambe at trobo a faltar molt.
Cuan arribes a Madrid astic molt contenta pero cuan tenbas sempre am poso a plorar.
Gracies per ascriure de mi.
DW.
Publica un comentari a l'entrada